Glossari
Aquí teniu la nostra definició de paraules relacionades amb el món cooperatiu i l’economia social i solidària.
No són definicions de diccionari, si voleu això ja teniu el DIEC o altres glossaris més formals. Si el que voleu és entendre alguns conceptes d’una manera més propera, segurament aquesta sí que és la vostra eina.
Acta
Saps aquell document on s’escriuen les coses que s’han parlat durant una reunió i es recullen els acords i compromisos que es prenen i que després, pel que sigui, la majoria no se’l torna a mirar en la vida? Doncs això és una acta, i serveix per saber de què s’ha parlat i poder al cap del temps revisar i evidenciar quines coses s’han acordat al voltant d’un tema.
Adhesió voluntària
A ningú l’obliguen a treballar, però clar que necessitem cobrar un sou. A ningú el forcen a participar de la política, però si no t’organitzes decideixen per tu. Així doncs, pensem que juntar-te en un projecte és totalment voluntari, no es pot obligar a ningú, aquesta és l’essència que fa que participar d’un projecte cooperatiu sigui perquè dóna resposta a una necessitat o bé a que vols formar part de la presa de decisions.
Per exemple, entrar a militar al sindicat d’habitatge del teu barri serà per motivació pròpia i poder donar resposta a la teva realitat, que moltes altres també pateixen. Decidir participar sortirà de tu!
Assemblea
Quan s’ajunten un seguit de persones d’una mateixa comunitat i prenent decisions que afecta a totes. L’assemblea és sobirana, això que vol dir? doncs que és qui té el poder màxim dins de l’organització i que per sobre d’ella no hi ha ningú, només la llei a la que estigui subjecte.
Per exemple. Quan s’ajunten les veïnes (propietàries normalment) d’un bloc de pisos o quan les famílies de l’escola fan reunió de l’AFA. O també quan a la feina decideixes el teu salari i condicions laborals… ah, que això no et passa? Doncs fes-te cooperativista ostia!
Autoajuda
Suport mutu.
Autonomía
La teva veritat te l’has de construir TU, aprenent i practicant. Autonomia és llibertat d’acció i saber què saps i què pots fer. És saber qui ets i del que ets capaç.
Per exemple, que quan et plantin una nòmina davant, també és cosa teva informar-te i saber què hi posa i què vol dir cada cosa, per poder estar informada i defensar-te si cal.
Bé comú
Es tracta de no pensar només en tu. Quan et planteges com afecta a la resta el que tu fas, ja estàs pensant en el bé comú. Tothom s’omple la boca al parlar-ne però perseguir el bé comú vol dir entendre les connexions entre persones de la comunitat i les seves necessitats per millorar la vida de totes (o si més no de la majoria).
Per exemple, quan parlem d’educació pública, gratuïta i de qualitat, de sanitat universal i gratuïta i d’habitatge garantit i accessible per a tothom, entre d’altres exemples, estem parlant de béns comuns que responen a necessitats vitals.
Capitalisme
Els diners estan per sobre de tot. Això com es tradueix? El més important és augmentar els beneficis econòmics i reduir els costos pensant principalment en el lucre. Es preocupa per protegir la propietat privada i fomenta l’individualisme. A qui li renta? Spòiler, als de sempre, i no ets tu.
Per exemple: Mira al teu voltant, és el que t’envolta (no tot però quasi). és la Matrix… però com ja saps, hi ha maneres d’ESScapar d’ella. Tot és qüestió de tenir un COOP de sort (i bona companyia).
Compromís
No té massa sentit pensar que estem sols o soles no? Tota cosa que fem té una afectació i un impacte a la comunitat, allà on habitem i, en definitiva, al planeta. Per tant, té sentit que ens responsabilitzem i comprometem a que els nostres actes i accions siguin tant respectuosos com sigui possible.
Per exemple: Comprar al Shein una peça de roba per 10€ diguem que no compleix cap d’aquests compromisos, no creus?
Condicions laborals justes
Que aixequi la mà qui li agradaria tenir un lloc de feina: amb un horari flexible que et permeti tenir un vida mes enllà de la feina, amb un salari just amb el que no arribis a final de mes menjant només arròs bullit, o amb un ambient de treball en el que no estiguis comptant els minuts per marxar. Passeu per aquí i us expliquem com fer-ho. Spòiler, comença per coop- i acaba per -tiva.
Consell Rector
Són els delegats de la classe.
Ja sabeu de què va: la gent de la classe (assemblea) escull els delegats (en el cas del Consell Rector com a mínim són 3 membres; presidència, secretaria i vocalia).
Els hi toca representar i defensar els interessos de la seva classe (cooperativa) davant d’altres persones i organitzar la classe perquè no se li’n vagi la flapa. Per cert, per formar part del Consell Rector no es cobra ni un euro (sí que cobres per treballar, està clar, però no per ser representant de la cooperativa).
Consens
Posar-se d’acord de manera que tothom es senti satisfet amb el que s’ha acordat. Com quan un divendres a la nit voleu anar a sopar fora i uns volen pizza i el altres burguer i al final tothom està d’acord en anar a menjar sushi.
Conveni col·lectiu
“El saben aquel que diu que van 5 grans empresaris, 3 representants dels sindicats majoritaris i 2 ministres del govern de torn i es proposen pactar les condicions laborals i les firmen en un paper.” LOL
No sé gent, podem estar segures que aquest acord sempre serà de mínims, uns mínims que està bé que existeixin però seran això, els mínims. A partir d’aquí, organitzem-nos i anem més enllà del que diu aquest paper. Algunes ho fem cooperativitzant la nostra feina.
Post data, aquell paper de mínims és el conveni col·lectiu.
Cooperativa de consum
Imagina que quan vas a comprar, trobes productes de proximitat, de temporada, de comerç just i ecològics. A més, imagina que ningú ha estat explotat en el procés i que no hi ha gairebé intermediaris. Deus estar pensant que aquesta opció és molt cara. Ara pensa en l’última vegada que vas anar al super; quants productes vas comprar que no estaven a la llista i que no et calien realment. Doncs ja saps d’on treure el petit increment per pagar els productes que sí que t’alimenten i que són més naturals. Però alerta, que no només parlem d’alimentació, es pot cooperativitzar el consum de moltes altres coses com per exemple la telefonia, l’energia, la cultura, la mobilitat.
Cooperativisme
Tot el que té a veure amb la moguda de les cooperatives. Com tots els ismes, és un moviment i ideologia.
Democràcia
Que per què la democràcia no és democràtica?
Abans les dones, o els esclaus, o les persones pobres, no tenien accés a aquesta “democràcia”. Amb el temps, la democràcia cada vegada ha portat a participar més part de la població, però sempre n’ha exclòs a una altra gran part.
Però saps que això encara passa? O que passa amb tot les persones migrants, encara que tinguin NIE, que no tenen dret a vot? O que passa amb la falta d’accés a espais de decisió de parts vulnerables de la societat?
En democràcia les decisions més transcendentals de la política pública i per tant, que afecten a la vida de milions de persones no s’haurien de decidir en els despatxos de grans empreses, restaurants, camps de golf, zones VIP de clubs nocturns ni a les llotges d’alguns equips esportius.
Si volem democràcia plena, afavorim la participació i no deixem ningú enrere.
Altres eines