Glossari
Aquí teniu la nostra definició de paraules relacionades amb el món cooperatiu i l’economia social i solidària.
No són definicions de diccionari, si voleu això ja teniu el DIEC o altres glossaris més formals. Si el que voleu és entendre alguns conceptes d’una manera més propera, segurament aquesta sí que és la vostra eina.
Acta
Saps aquell document on s’escriuen les coses que s’han parlat durant una reunió i es recullen els acords i compromisos que es prenen i que després, pel que sigui, la majoria no se’l torna a mirar en la vida? Doncs això és una acta, i serveix per saber de què s’ha parlat i poder al cap del temps revisar i evidenciar quines coses s’han acordat al voltant d’un tema.
Adhesió voluntària
A ningú l’obliguen a treballar, però clar que necessitem cobrar un sou. A ningú el forcen a participar de la política, però si no t’organitzes decideixen per tu. Així doncs, pensem que juntar-te en un projecte és totalment voluntari, no es pot obligar a ningú, aquesta és l’essència que fa que participar d’un projecte cooperatiu sigui perquè dóna resposta a una necessitat o bé a que vols formar part de la presa de decisions.
Per exemple, entrar a militar al sindicat d’habitatge del teu barri serà per motivació pròpia i poder donar resposta a la teva realitat, que moltes altres també pateixen. Decidir participar sortirà de tu!
Assemblea
Quan s’ajunten un seguit de persones d’una mateixa comunitat i prenent decisions que afecta a totes. L’assemblea és sobirana, això que vol dir? doncs que és qui té el poder màxim dins de l’organització i que per sobre d’ella no hi ha ningú, només la llei a la que estigui subjecte.
Per exemple. Quan s’ajunten les veïnes (propietàries normalment) d’un bloc de pisos o quan les famílies de l’escola fan reunió de l’AFA. O també quan a la feina decideixes el teu salari i condicions laborals… ah, que això no et passa? Doncs fes-te cooperativista ostia!
Autoajuda
Suport mutu.
Autonomía
La teva veritat te l’has de construir TU, aprenent i practicant. Autonomia és llibertat d’acció i saber què saps i què pots fer. És saber qui ets i del que ets capaç.
Per exemple, que quan et plantin una nòmina davant, també és cosa teva informar-te i saber què hi posa i què vol dir cada cosa, per poder estar informada i defensar-te si cal.
Bé comú
Es tracta de no pensar només en tu. Quan et planteges com afecta a la resta el que tu fas, ja estàs pensant en el bé comú. Tothom s’omple la boca al parlar-ne però perseguir el bé comú vol dir entendre les connexions entre persones de la comunitat i les seves necessitats per millorar la vida de totes (o si més no de la majoria).
Per exemple, quan parlem d’educació pública, gratuïta i de qualitat, de sanitat universal i gratuïta i d’habitatge garantit i accessible per a tothom, entre d’altres exemples, estem parlant de béns comuns que responen a necessitats vitals.
Capitalisme
Els diners estan per sobre de tot. Això com es tradueix? El més important és augmentar els beneficis econòmics i reduir els costos pensant principalment en el lucre. Es preocupa per protegir la propietat privada i fomenta l’individualisme. A qui li renta? Spòiler, als de sempre, i no ets tu.
Per exemple: Mira al teu voltant, és el que t’envolta (no tot però quasi). és la Matrix… però com ja saps, hi ha maneres d’ESScapar d’ella. Tot és qüestió de tenir un COOP de sort (i bona companyia).
Compromís
compromís amb la comunitat, amb l’entorn, amb el medi ambient, amb el territori…
No té massa sentit pensar que estem sols o soles no? Tota cosa que fem té una afectació i un impacte a la comunitat, allà on habitem i, en definitiva, al planeta. Per tant, té sentit que ens responsabilitzem i comprometem a que els nostres actes i accions siguin tant respectuosos com sigui possible.
Per exemple: Comprar al Shein una peça de roba per 10€ diguem que no compleix cap d’aquests compromisos, no creus?
Condicions laborals justes
Que aixequi la mà qui li agradaria tenir un lloc de feina: amb un horari flexible que et permeti tenir un vida mes enllà de la feina, amb un salari just amb el que no arribis a final de mes menjant només arròs bullit, o amb un ambient de treball en el que no estiguis comptant els minuts per marxar. Passeu per aquí i us expliquem com fer-ho. Spòiler, comença per coop- i acaba per -tiva.
Consell Rector
Són els delegats de la classe.
Ja sabeu de què va: la gent de la classe (assemblea) escull els delegats (en el cas del Consell Rector com a mínim són 3 membres; presidència, secretaria i vocalia).
Els hi toca representar i defensar els interessos de la seva classe (cooperativa) davant d’altres persones i organitzar la classe perquè no se li’n vagi la flapa. Per cert, per formar part del Consell Rector no es cobra ni un euro (sí que cobres per treballar, està clar, però no per ser representant de la cooperativa).
Consens
Posar-se d’acord de manera que tothom es senti satisfet amb el que s’ha acordat. Com quan un divendres a la nit voleu anar a sopar fora i uns volen pizza i el altres burguer i al final tothom està d’acord en anar a menjar sushi.
Conveni col·lectiu
“El saben aquel que diu que van 5 grans empresaris, 3 representants dels sindicats majoritaris i 2 ministres del govern de torn i es proposen pactar les condicions laborals i les firmen en un paper.” LOL
No sé gent, podem estar segures que aquest acord sempre serà de mínims, uns mínims que està bé que existeixin però seran això, els mínims. A partir d’aquí, organitzem-nos i anem més enllà del que diu aquest paper. Algunes ho fem cooperativitzant la nostra feina.
Post data, aquell paper de mínims és el conveni col·lectiu.
Cooperativa de consum
Imagina que quan vas a comprar, trobes productes de proximitat, de temporada, de comerç just i ecològics. A més, imagina que ningú ha estat explotat en el procés i que no hi ha gairebé intermediaris. Deus estar pensant que aquesta opció és molt cara. Ara pensa en l’última vegada que vas anar al super; quants productes vas comprar que no estaven a la llista i que no et calien realment. Doncs ja saps d’on treure el petit increment per pagar els productes que sí que t’alimenten i que són més naturals. Però alerta, que no només parlem d’alimentació, es pot cooperativitzar el consum de moltes altres coses com per exemple la telefonia, l’energia, la cultura, la mobilitat.
Cooperativisme
Tot el que té a veure amb la moguda de les cooperatives. Com tots els ismes, és un moviment i ideologia.
Democràcia
Que per què la democràcia no és democràtica?
Abans les dones, o els esclaus, o les persones pobres, no tenien accés a aquesta “democràcia”. Amb el temps, la democràcia cada vegada ha portat a participar més part de la població, però sempre n’ha exclòs a una altra gran part.
Però saps que això encara passa? O que passa amb tot les persones migrants, encara que tinguin NIE, que no tenen dret a vot? O que passa amb la falta d’accés a espais de decisió de parts vulnerables de la societat?
En democràcia les decisions més transcendentals de la política pública i per tant, que afecten a la vida de milions de persones no s’haurien de decidir en els despatxos de grans empreses, restaurants, camps de golf, zones VIP de clubs nocturns ni a les llotges d’alguns equips esportius.
Si volem democràcia plena, afavorim la participació i no deixem ningú enrere.
Economia Social i Solidària
Però a veure, això de l’economia no volia dir guanyar diner per sobre de tot, reduir costos, creixement infinit i explotar els recursos i al personal? O potser això és l’economia capitalista?!
Ahhh que n’hi ha una altra d’economia!!!!! Una que posa al centre les persones i no els diners (capital)! Una que pensa en com créixer i en com decréixer (sí, cal pensar en com reduïm les despeses, el consum, la destrucció del planeta).
S’hi vinculen molts conceptes que també pots trobar definits en aquest glossari, com bé comú, equitat, igualtat, democràcia, transparència, compromís amb la comunitat, l’entorn, el medi ambient. Investiga, segur que et renta!
Equitat
No confondre amb igualtat. L’equitat persegueix que tothom tingui igualtat d’oportunitats. Que allò que et caracteritza no et limiti i que tampoc et doni privilegi per sobre dels altres. Si parlem de recursos, aquests haurien d’estar al servei de les persones i no a la inversa. Si tens més, aportes més. Si tens menys, disposes dels excedents dels altres, segons necessitat.
Per exemple, un youtuber que no es pira a Andorra i accepta contribuir amb impostos més alts, està contribuint a l’equitat.
ESS
Son les sigles d’Economia Social i Solidària, podeu trobar la seva definició més amunt (les sigles ESS les podeu trobar a cada un dels nostres serveis, ESStan fins a la sopa!)
Estatuts
Son com les regles del joc d’una cooperativa. L’únic que aquestes les decideixen i pacten totes les persones sòcies que formen part de la cooperativa. Serveixen per regular diferents aspectes, com per exemple a què es dedica la cooperativa (objecte social), a on s’ubica (domicili social), qui en forma part (tipologia de sòcies), què s’ha de fer per entrar o sortir (requisits d’admissió i baixa) o què permet i què s’espera de les persones que en formen part (drets i deures)…
Es poden canviar les regles del joc (estatuts), però és una mica complicat ja que costa diners (s’han de registrar davant de notari i portar al registre de cooperatives). Si es volen regular coses més detalladament millor fer-ho a través del Reglament de Règim Intern (RRI) que només cal que l’aprovi l’assemblea.
Finances ètiques
No, no és com quan diem “intel·ligència militar” o “guerra humanitària”. Finances ètiques sí que són dos conceptes que NO són contradictoris. Tot i que no tothom ho aplica com toca.
Entenem les finances com la gestió de recursos monetaris que han de servir per cobrir necessitats. Quan NO financen ni armament, ni genocidis, ni l’espoli recursos, és quan podem entendre-ho com a finances ètiques.
Aquestes finances prioritzen deixar diners a projectes que aporten solucions a les necessitats de les persones i els interessos cobrats no contribueixen a engruixir les butxaques de grans inversors ni de fons especuladors.
Greenwashing
Quan una empresa que contamina més que tota una comunitat sencera diu que plantarà un arbre per cada producte seu que es compri. Això no només no palia l’efecte nociu de la producció sinó que el que busca es incentivar el consum. De vegades inclús, utilitzen escolgans falsos (plàstic 100% reciclat, producte ecològic, comprant aquest producte estalvies fins a X litres d’aigua…)!
Produir menys és la millor manera de reduir la contaminació! Periodt!
Grup de consum
Ah, que els productes ecològics són cars i no estan a l’abast de tothom?
Doncs organitza’t, conforma un grup i entre totes us sortirà més econòmic. Perquè no hi ha ningú lucrant-se, només algú que produeix i algú que compra per consumir.
Per exemple, el grup de veïnes que es troben setmanalment i compren una cistella de verdures al pagès que conrea unes terres als afores.
Habitatge cooperatiu en cessió d’ús
De debò que no hi ha cap alternativa per assegurar-me una vivenda digne que no sigui pagar-li un lloguer a un propietari que viu de rendes, o haver d’esclavitzar-me per poder pagar una hipoteca a un banc?!
Doncs clar que existeix, es diu habitatge cooperatiu. Una fórmula seria pagar una quota periòdica per fer ÚS de l’habitatge i que ningú en faci negoc ni et puguin fer fora en molt temps. A això li diem, habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Honestedat
Sense honestedat no generes confiança, sense confiança no crees vincle. Sense vincle no hi ha comunitat. Per això per nosaltres l’honestedat és tant important.
Igualtat
Podríem parlar de la igualtat d’oportunitats i d’accés als recursos, però per això ja existeix l’equitat.
Podríem parlar de la igualtat entre persones, però per això ja existeix el feminisme interseccional.
Podríem parlar de la igualtat davant la llei, de la igualtat de tracte i no discriminació; de fet podríem parlar fins l’eternitat, perquè sabem que avui en dia no hem aconseguit la igualtat real, no per això deixarem de perseguir-la.
Justícia Global
Mmm però a veure, això què vol dir, que també hi ha una justicia local?
No, el que vol dir és que cal pensar en global per entendre que el que fem aquí afecta a l’altra punta del món, que els nostre benestar pot estar garantint-se a costa del malestar d’altres i que hi hem de fer alguna cosa per revertir-ho. El que passa lluny no és menys important que el que passa a prop i podem veure. Si per obtenir el que consumim algú altre és explotat o surt perjudicat, potser ens hem de plantejar el que consumim, com consumim i cercar alternatives.
Alternatives perquè no s’explotin ni les persones ni els recursos de països sencers. Alternatives perquè ningú surti perjudicat, ni es generin contextos de tensions socials, com les guerres, l’extracció de recursos naturals o la invasió amb deixalles pròpies.
Lucre
En una empresa, d’allò que ingresses, un cop li treus les despeses (salaris, materials, serveis…) és l’excedent. Si t’enfoques en augmentar el benefici el teu crush és el lucre. Si en canvi t’enfoques en dignificar les coses que estan entre parèntesi el teu crush són les persones i per tan et pots considerar sense afany de lucre.
Així doncs, què prefereixes: enforcar-te en guanyar diners o en que les persones que t’envolten estiguin ben cuidades? No és incompatible guanyar-se la vida amb no tenir afany de lucre… de fet, la millor manera de guanyar-se la vida és no contribuint a que d’altres la perdin en certa mesura, no creus?
Ordre del dia
Saps quan fas una reunió i cadascú pensa que podrà parlar d’allò que li preocupa, comenceu i veieu que passa el temps i que del que voleu parlar no acaba sent de què es parla? Doncs això és perquè no teniu un ordre del dia, és a dir un acord previ a començar la reunió dels temes que es parlaran i del temps que es preveu destinar a cadascun d’ells.
Això no és garantia de que acabeu parlant de tot, ho sabem, però no ens enganyem tot serà més ordenat (d’aquí el nom) i si no ho aconseguiu potser és perquè hi ha algú que acostuma a parlar més del compte (eh Manel!)
Paraula
Sí, ja sabem que aquesta la coneixeu, però la posem pel seu ús en algunes locucions.
Donar la paraula. Quan es dóna pas a que algú intervingui en un assemblea per exemple. També pot significar comprometre’s amb alguna cosa.
Fer ús de la paraula. Un cop et donen la paraula doncs comencem a parlar.
Prendre la paraula. Ens referim a quan alces la veu per compartir o reivindicar alguna cosa. No sempre et donen l’opció de parlar, a vegades has de fer-ho per la força. També pot voler dir recolzar les paraules d’algú altre o tenir present amb el que algú altre s’ha compromés.
Pinkwashing
Arriba març i tot es torna de color morat… arriba juny i tot s’omple de banderes arc iris… és com les marques utilitzen els símbols per guanyar clients.
“Si consumeixo aquesta marca de beguda, roba, cosmetics… que porta un llacet lila, estic recolzant la lluita feminista”… com dir-t’ho… carinyo, date cuenta! t’estan utilitzant per fer-se riques!
Si volen lluitar, que eliminin les bretxes salarials, el sostres de vidre, els terres enganxosos o que facilitin la conciliació! També és cert que potser ara amb tants governs reaccionaris que estan sortint ja no veurem tantes banderetes… perquè serà?
Procomú
No, no és un insult, fa referència a la gestió de béns comunals, com per exemple terres de cultiu o programes informàtics compartits amb la comunitat i organitzats entre totes. No són mercaderies, però sí que cobreixen necessitats; això s’entén com a valor d’ús.
Per exemple, un procomú o bé comunal ho és l’aigua que comparteixen els pagesos veïns per la irrigació dels seus camps, però també ho són les eines digitals i el programari lliures, fins i tot una cosa tan propera i coneguda com la Viquipèdia!
Proximitat
Quan una cosa es propera vol dir que és coneguda, que la sents pròpia, amb la qual pots crear un vincle. Quan has de confiar a algú allò amb el que t’alimentes o les cures que necessites, pensem que és millor fer-ho amb algú proper que conegui, visqui o treballi al territori, que formi part del mateix context social. El que compta és dotar de valor les relacions que establim amb les persones, el territori i l’entorn.
- Producte de proximitat: Vas al supermercat i trobes patates de Bèlgica o taronges de Brasil. És un sense sentit quan una de les hortes més riques les trobem aquí a casa nostra. Proximitat territorial, respectuosa amb el medi ambient, les persones productores i sense intermediaris.
- Servei de proximitat . Quan el que compta és que les persones que donen un servei siguin persones coneixedores del context social, que viuen en el territori i coneixen les seves particularitats. La proximitat amb les persones fan que el servei sigui més una connexió que un intercanvi.
Quòrum
Té nom de discoteca, ho sabem, però fa referència el número mínim d’assistents i/o de vots favorables que calen per poder aprovar un acord. Una votació pot decidir-se per majoria simple (l’opció amb més vots guanya), majoria absoluta (meitat més un vot a favor del total de vots), o majoria reforçada (es pot acordar que siguin 2/3 parts dels vots, o 3/5 parts, o…).
Exemple. sou 9 persones i voleu decidir a on anar de viatge: 2 voten a Ibiza, 2 a Menorca, 2 Mallorca i 3 a Formentera. Si decidiu què guanya la majoria simple, hi ha quòrum, aneu a Formentera! Si en canvi decidiu que l’opció escollida ha de guanyar per majoria absoluta (5 vots) o reforçada de ⅔ (6 vots), caldria tornar a votar. PD: Podeu anar a algú lloc que no calgi pillar avió o vaixell i contaminar una miqueta menys, no?
Sense afany de lucre
En una empresa, d’allò que ingresses, un cop li treus les despeses (salaris, materials, serveis…) és l’excedent. Si t’enfoques en augmentar el benefici el teu crush és el lucre. Si en canvi t’enfoques en dignificar les coses que estan entre parèntesi el teu crush són les persones i per tan et pots considerar sense afany de lucre.
Així doncs, què prefereixes: enforcar-te en guanyar diners o en que les persones que t’envolten estiguin ben cuidades? No és incompatible guanyar-se la vida amb no tenir afany de lucre… de fet, la millor manera de guanyar-se la vida és no contribuint a que d’altres la perdin en certa mesura, no creus?
Sòcia
Apareix en moltes de les definicions que hem fet en aquest glossari. Sòcia és aquella que forma part d’una societat. Però no de la societat a la que formem part totes, sino d’una societat constituïda expressament (societat laboral, mercantil, cooperativa…).
A les cooperatives les persones sòcies tenen dret a veu i vot en peu d’igualtat per decidir aquells aspectes que afecten a la cooperativa. Existeixen diferents tipologies de sòcies: les comunes (de treball, de consum), les col·laboradores…
Solidaritat
La solidaritat va més enllà d’un acte caritatiu, una donació o l’almoina. Entenem la solidaritat com a acció col·lectiva, on totes tenim la possibilitat d’aportar, perquè totes tenim valor i totes sabem fer coses. Parlem d’ajuda mútua, un espai on tothom tingui les seves necessitats resoltes gràcies al recolzament de totes les que conformen la comunitat.
Per exemple, davant la violència que pateix la gent (o tu mateixa) per trobar pis on viure, o directament que no pot accedir a una vivenda, pots organitzar-te al sindicat d’habitatge del teu barri o poble!
Suport mutu
Quan davant d’una dificultat, problema o necessitat compto amb altres persones que m’envolten per donar-hi resposta i buscar una solució. Si elles també poden comptar amb mi, estic posant en pràctica el suport mutu.
Per exemple, quan veieu que l’examen que heu fet totes no era adequat, és important saber organitzar-nos com a grup i col·lectivament fer la demanda o manifestar que s’ha de canviar, sense esperar que ho facin els professors o dependre dels “de dalt”.
Transparència
Imagina’t que puguis saber quan cobra la persona amb més responsabilitat de l’empresa on treballes, o que pots conèixer quina part dels recursos econòmics es dediquen a pagar salaris o quins beneficis anuals té l’empresa. També seria important saber en quines dades es basen els responsables de l’empresa per prendre les decisions estratègiques i que condicionen a tota la resta. Però no ens enganyem, no sempre passa això. Només passa en empreses on la transparència es valora i s’entén com a requisit indispensable per generar confiança i sentiment de pertinença… com a les cooperatives.
Per exemple, les cooperatives fan anualment un anàlisi intern, com el Baròmetre Cooperatiu, i les entitats de l’ESS fan el Balanç Social. Allà trobem moltes d’aquestes dades reflectides. Acostumen a penjar aquests informes als seus webs, per tant, tothom els pot consultar.
Veu
No ens referim a allò que desapareix quan acaba l’estiu i has anat a totes les festes majors i concerts que has pogut. Ens referim a la possibilitat de poder opinar, posicionar-se i ser escoltada quan es debat o decideix algun tema.
En una assemblea de sòcies tothom té veu i vot. Pot donar-se la situació que alguna vegada participin persones a les assemblees que no siguin sòcies a les que se’ls dóna l’oportunitat de participar del debat (veu) tot i que no tindran poder de decisió al final (vot). En tots els casos, sempre tothom tindrà veu!
Voluntarietat
No confondre amb voluntariat! Sovint quan pensem en voluntaris ens ve al cap les persones que fan una tasca i no cobren un sou. Pensem en les ONG, o els monitors i caps dels esplais o dels caus. I sí, és cert que ho són.
Però nosaltres ens estem referint a quan treballem o prenem decisions sense que ens obliguin des de fora. A les cooperatives i projectes de l’ESS la gent hi participa voluntariament. I en el cas de les empreses cooperatives, hi treballa i cobra un sou!
Vot
No confondre amb bot, que és el que fas quan t’aixeques de la cadira quan sona el timbre de l’institut per pirar de classe o també els perfils falsos de xarxes socials que posen comentaris random o tiren beef. En aquest cas vot amb v baixa es refereix a mostrar la teva opinió favorable, desfavorable o indistinta (abstenció) sobre un tema.
Exemple: Es pot votar a mà alçada, per escrit o telematicament. També les accions que fem al dia a dia són una manera indirecta de “votar” per algunes opcions o unes altres, com fer boicot a productes d’empreses que recolzen genocidis, això és una manera de “votar” en contra.
Altres eines