Ens hem de remuntar al 1878 per assenyalar la posada en marxa de la Fábrica de Hilados y Tejidos de Algodón, Blanqueo, estampados y aprestos de Juan Batlló, la indústria per la qual es va construir el complex fabril de Can Batlló. En aquell moment, Sants encara era un municipi als afores de la ciutat que acollia un gran conglomerat de fàbriques que donarien un caràcter propi a què ara coneixem com a barri de La Bordeta. Les fàbriques també serien les responsables de configurar el veïnat, que, com no podia ser d’altra manera en un context històric convulsionat, va esdevenir combatiu i revolucionari.
El gran conglomerat de naus dedicades a la indústria tèxtil familiar dels Batlló es va acabar atomitzant en desenes de tallers cap a l’any 1943, quan el complex va ser adquirit per l’empresari Julio Muñoz Ramonet. L’espai va funcionar durant dècades com a ecosistema industrial, però amb la mort de Muñoz Ramonet, el descobriment dels seus negocis corruptes i l’estira-i-arronsa per la propietat dels terrenys, finalment l’any 1976 passa a formar part del Pla General Metropolità de l’Ajuntament de Barcelona destinat a zones verdes i equipaments.
L’any 2009, i atès que transcorria el temps i ni la propietat ni les institucions governamentals tiraven endavant el projecte urbanístic, es va crear la plataforma ciutadana «Can Batlló és pel barri», que va fixar la data de l’11 de juny del 2011 com a inici del procés de transformació del polígon. És en aquesta data que finalment les veïnes entren al recinte per iniciar per elles mateixes un nou pla d’usos de l’espai.
La plataforma aconsegueix un acord amb l’administració municipal per la qual se cedeix una part de l’entramat industrial a l’associació Can Batlló, que convertirà els 13000 metres quadrats en la seu cultural i social autogestionada del barri.
A Can Batlló, els darrers anys, es va anar convertint també en un petit eixam-refugi per cooperatives de nova creació, que trobaven ens els diferents espais gestionats per l’associació un lloc on iniciar la seva activitat econòmica. En són exemple l’Editorial Descontrol, o la Fusteria, cooperativa ja extingida. Però també l’Arcàdia, o cerveses artesanes de Can Batlló. També es va allotjar en aquest espai el primer Ateneu Cooperatiu de Barcelona, Coòpolis, impulsat per algunes cooperatives del barri i l’Impuls Cooperatiu de Sants, la xarxa que aglutina tots els projectes econòmics en aquesta fórmula.
Aquest fet fa que s’ubiqui aquí el primer embrió del qual, després de molts anys de negociació, pressupostos, plans i entesa entre entitats cooperatives, entitats representatives del cooperativisme i la mateixa administració pública de la ciutat impulsin el que avui coneixem com a Bloc4BCN: l’equipament de foment del cooperativisme més gran del Sud d’Europa.