El 9 de juliol s’ha celebrat l’última sessió del cicle Tramar la Metròpoli, que va començar el 16 d’abril per impulsar una reflexió col·lectiva sobre el paper de l’Economia Social i Solidària (ESS) en la planificació estratègica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
El seminari, organitzat pel Servei de Diagnosi del Bloc4BCN i els ateneus cooperatiu Coòpolis, La Col·lectiva, Barcelonès Nord i Baix Llobregat, ha comptat amb cinc sessions per elaborar una diagnosi de la ciutat i han definit línies estratègiques en àmbits clau com les cures, l’alimentació, l’habitatge, l’energia, la sobirania tecnològica i la indústria.
Deixar enrere la “ciutat empresa” per posar les necessitats al centre
La primera sessió, celebrada al Teatre La Colmena de Santa Coloma de Gramenet, ha establert el diàleg inicial per a totes les trobades posteriors. Amb l’objectiu d’avaluar les necessitats i límits de l’AMB, s’ha analitzat la transició de “ciutat fàbrica” del 1970 al model actual de “ciutat empresa”, basat en l’economia dels macroesdeveniments, la terciarització i una devaluació salarial endèmica per captar inversió estrangera.
Amb la participació de Sergio Porcel (Institut Metròpoli), Ivan Miró (La Ciutat Invisible) i Berta Riera (Coòpolis i IDRA), la trobada ha conclòs que cal trencar aquesta lògica per obrir oportunitats d’intercooperació que resolguin les necessitats bàsiques de la població.
Democratitzar les cures i combatre els “pantans alimentaris”
El Museu l’Harmonia de L’Hospitalet de Llobregat ha estat l’escenari de la segona sessió, en què s’ha abordat la crisi de les cures amb David Palomera (Espai08), Amelia Campos (Més que Cures), Clara Celeiro (Comunalitat de Sant Feliu) i Elba Mansilla (Coòpolis).
Han descrit una crisi estructural on el sistema capitalista i patriarcal invisibilitza les cures per abaratir costos, amb un finançament públic que se situa per sota de la mitjana europea (0,9% del PIB). Davant d’un sector altament mercantilitzat i en mans de multinacionals, han proposat el model de les 5R per dignificar el servei i posar les persones treballadores al centre: reconeixement, reducció, redistribució, remuneració i reparació.
En aquesta sessió, també s’ha parlat de sobirania alimentària amb Rubén Martínez (IDRA), Francisco Rubio (Kerasbuti), Laura Bosch (Foodcoop), Nuri Soto i Raúl Rodrígues (SomEcologística), i Alfred March (La Rural de Collserola). Han denunciat l’existència dels “pantans alimentaris”, que són zones amb excés d’ultraprocessats, i la inflació del 30-40% en els preus. Com a via per combatre-ho, han presentat Mercabesòs: un node logístic públic-cooperatiu que permet fer front als oligopolis, establir un control sobre els preus i garantir el dret a l’alimentació fresca i de proximitat.
Recuperar la sobirania: reindustrialització i independència digital
A l’Ateneu Sant Feliuenc de Sant Feliu de Llobregat s’hi han trobat Miquel Miró (TEB), Marc Dalmau (LCI) i representants dels projectes Viserveis, TMDC i Top Manta per analitzar la situació industrial a l’AMB. Des del 1986, la metròpoli ha perdut el 57% de l’ocupació industrial, i només un de cada quatre llocs destruïts s’han compensat per nous sectors. A més, 11 de cada 13 grans empreses tractores són estrangeres, generant-ne una gran dependència. Davant d’això, es fa necessari un Pacte Nacional per a la Indústria Cooperativa, que inclogui mesures com la reserva de sòl industrial i que permeti prendre decisions arrelades al territori.
El segon tema de la sessió ha estat la tecnologia, amb Mònica Garriga (Fem Procomuns), Toni Domènech (Colectic), Aleix Quintana (Communia), Jordi Isidro (Coopdevs), David Gómez (SomNúvol) i Èric Rial (Kedu). Han fet una diagnosi prèvia que alerta sobre la dependència de les Big Tech i la mercantilització de les dades, i han presentat el programari lliure i la mancomunació de servidors com una via imprescindible per garantir l’ètica i l’autonomia digital.
Combatre l’oligopoli i l’especulació de l’habitatge i l’energia
A la Fundació La Carena, de Cornellà de Llobregat, s’han abordat els drets fonamentals de l’habitatge i l’energia. Pel que fa a l’habitatge, Yabel Pérez (Sostre Cívic), Glòria Rubio (La Dinamo) i Albert Sagrera (Wikihousing) han proposat la cooperativització de “blocs en lluita”, que consisteix en adquirir edificis per evitar l’expulsió del veïnat, mitjançant el tanteig i el retracte. A més, també han proposat augmentar l’ús de materials sostenibles en les construccions, com ara la fusta catalana i la terra, com un camí per reduir l’impacte ambiental i els costos.
Sobre l’energia, i amb una metròpoli que depen un 90% dels combustibles fòssils, Mònica Guiteras (XSE), Roger Reixach (Som Energia) i Gaia d’Èlia (Batec) han recordat que la transició no pot ser només tecnològica, sinó que també passa per la suficiència i el decreixement. D’altra banda, han presentat les comunitats energètiques com l’eina clau per disputar la governança a l’oligopoli elèctric.
Brodant la trama: un nou paradigma
El cicle Tramar la Metròpoli ha acabat aquest 9 de juliol al Bloc4BCN amb la voluntat de transformar les diagnosis i propostes de les sessions anteriors en un full de ruta. Cal generar una agenda metropolitana compartida i que inclogui els punts que s’han abordat durant el cicle, perquè les entitats representatives del cooperativisme puguin assumir-la. Perquè en una situació de crisi internacional com l’actual, esdevé prioritari actuar sense deixar ningú fora i brodar la trama conjuntament per construir el futur econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.